Ús i alternança de llengües en grups de joves d'un barri de Barcelona: Sant Andreu de Palomar

Abstract

Empar TUSON -_.-cS /"Des de fa pocs anys la realitat sociolingüística de Catalunya va passant per un procés de canvi en el qual es fa palesa una skrie de fets que fins ara havien estat, bé forqosament amagats, bé circumscrits a uns cercles socials determinats; tot aixb és viscut pels ciutadans, que hi participen conscientment o inconscient.Val a dir que provoca unes reaccions que moltes vegades són plenes d'apassionament i que fan veure que els problemes de les llengües tenen arrels profundes en la vida dels pobles i de llur organització sociocultural.Aquesta realitat, doncs, és d'una gran riquesa i d'un gran atractiu per als qui es dediquen, des d'una perspectiva o una altra, a la tasca d'esbrinar i descriure les regularitats que es donen en 1' 13s lingüístic i per als qui es proposen seguir els processos de canvi d'unes normes d'us a unes altres.Tanmateix, cal tenir en compte que per fer una reflexió hom necessita despullar-se d'apassionaments i buscar models d'analisi que compleixin uns requisits sense els quals no es pot arribar a una descripció científica.Aquesta preocupació ha estat present en l'elaboració d'aquest treball, que intenta fer una descripció d'unes relacions comunicatives que, en part, són en molts casos viscudes per nosaltres.Pero que fins ara no han estat subjecte d'anilisi sistematica.El que presentem aquí és la part central de la tesi de Llicenciatura presentada al Departament de Catala de la Universitat de Barcelona el mes de setembre de l'any 1978.Les dades i la informació sobre les quals hem treballat foren recollides de gener a juny de l'any 1978.El lector ha de tenir en compte, doncs, que des d'aquell moment fins ara hi ha hagut canvis institucionals importants (Decret d'incorporació de la llengua catalana al sistema d'ensenyament a Catalunya, Constitució, redacció de 1'Estatut de Sau, reciclatge de mestres, etc.), alhora que la consci&ncia ciutadana davant aquest problema ha anat creixent de forma notable i els conflictes es plantegen de manera més evident i manifesta.PRIMERA PART: MARC CONCEPTUAL No pretenem aqui d'exposar d'una manera exhaustiva totes les nocions que formen el cos tebric de la sociolingiiística.El que farem ser& una presentació dels conceptes que configuren el marc on s'inscriu aquest treball.Quant a aquests conceptes, intentarem aprofundir més en aquells que tinguin més implicació per al treball en concret, és a dir, sobretot estudiarem a fons el concept d'ús i les nocions tebriques a nivell microsociolingiiistic. EL CONCEPTE D'ÚS L I N G ~~~S T I CL'estudi del llenguatge, precisament perqub és un fenomen complex, ha estat abordat des de diferents branques del saber, fonamentalment la psicologia, l'antropologia, la filosofia i, d'una manera especialment aconseguida quant a resultats dins les cibncies humanes, la lingüística.Cadascuna hi ha delimitat l'objecte d'estudi segons l'aspecte que pretenia de posar en relleu.L'objecte de la recerca sociolingiiistica és un aspecte del llenguatge: el seu ús.Es clar, doncs, que en aquest cas s'ha de fer abstracció de tots aquells aspectes que no corresponen al llenguatge en tant que és usat.Per tal de configurar l'abast de l'estudi de 1'6s lingüístic cal fer esment dels elements que el fan possible i que el condicionen.En primer lloc, els agents d'aquest ús: els parlants.I els parlants considerats no com a individus sinó com a col.lectius que poden formar grups i/o comunitats més o menys amples, en quantitat i extensió, tenint en compte que aquests grups tenen una interacció determinada.Partint de la base que el que fa possible I'ús lingüístic són els parlants en tant que grups i comunitats, veurem que l'analisi d'aquells ens porta a considerar el fet lingüístic com a fet de la parla dins un context comunicatiu que depbn d'una organització sociocultural.Tota organització sociocultural es composa d'elements i factors diferencials dins una mateixa comunitat, i aixb és el que genera una mriació en 1'6s lingüístic, és a dir, una diversificació d'origens variats (geogrhfics, culturals o socials) a la qual els parlants tenen accés en la mesura que formen part d'una xarxa de relacions i de comunicacions concreta.'Les varietats tenen una funció socialment determinada a la qual els parlants s'habituen mitjan~ant l'aprenentatge de diferents formes de parlar adequades a situacions diferents.En parlar aqui de varietat, usem aquest terme per alludir a estils, registres, dialectes o llengües, indistintament (Fishman, 1972, 15-17).La justificació d'aquest Ús del terme varietat és eminentment sociolingüistica: a nivell social, aquestes nocions són interpretades pels parlants de Vegeu en relació amb aquesta qüestió el que diu Hymes en el seu article uOn communicative com etence, (Pride/Holmes, 1972) i I'explicació de Bernstein sobre les condicions de Facc6s a un codi mes o menys elaborat.formes diverses, a partir de les connotacions socioculturals que desperten les diferbncies en el parlar.El fet d'associar una determinada parla amb les activitats més característiques d'un grup és un fet comú i general.No té res a veure amb les definicions de la lingiiística, que assigna a les diverses varietats el nom de llengua, dialecte o variant (estil o r e gistre) segons uns criteris d'estructura o origen.Per tant, el terme varietat l'usarem d'entrada en un sentit neutre o buit, precisament perque li atribuirem el sentit que li assignin els parlants de la comunitat estudiada.*El punt de vista popular és en si mateix una part de la situaci6 sociolingiiistica i, com a tal, digne d'estudi., (Briht, 1966, 13).En resum, doncs, encara que no fem abstracció de l'estructura lingüística, ja que creiem que sempre s'ha de tenir en compte, la veiem com a un codi realitzat en el temps i l'espai i, per tant, tenyit de trets concrets que el fan ser signe i símbol de realitats socials.Voldríem fer referkncia a les línies de pensament lingüístic més influents en el nostre segle pel que fa a la consideració que mereix 1'6s de la llengua.Prendrem com a punt de referkncia el pensament de Saussure i de Chomsky.Saussure usa el terme parole per tot al10 que es refereix a la realització física de l'activitat lingüística, en tant que realització individual del sistema de la llengua.Per a Saussure, langue és un concepte que es refe reix al uproducte social de la facultat del llenguatge,.*En separar la llengua de la parla se separa el que és social del que és individual [...I el que és essencial del que és accessori i m6s o menys accidental., (Saussure, 1916, 25-30).Amb aquesta dicotomia indica, doncs, que 1'6s lingüístic s'ha de considerar dins l'brbita purament individual.Bally remarca que Saussure <'mai no va abordar en les seves llisons la lingiiística de la parla,.Amb els conceptes de competence i performance, Chomsky es refereix al coneixement d'una skrie de regles que permeten generar un nombre infinit d'oracions (competence) i a l'ús d'aquestes regles (performance).. Les nocions de gramaticalitat i acceptabilitat es deriven respectivament de l'adequació a les regles de la compeencia i de l'actuació.El que és ben clar en el desenvolupament de l'obra de Chomsky és que aquesta primera distinció metodolbgica li serveix per delimitar l'abast de la seva teoria gramatical, que és una teoria de la competkncia, de la capacitat mental abstracta d'un parlantloient ideal.Tant Saussure com Chomsky, quan fan referencia a 1'6s de la llengua utilitzen termes que assenyalen una dependbncia i una subordinació de la parla al sistema abstracte de la llengua (com a estructura social o com a capacitat del parlant).Chomsky, en parlar de performance, akludeix a factors psicolbgics de la parla real (expressions incompletes, fallences de la membria, etc.) i no considera la parla com una activitat relacionada amb la situació.Aquesta aproximació necesshriament superficial a les línies de pensament que han influi't mCs en el desenvolupament d'una teoria lingiiística autbnoma ens expliquen les interpretacions posteriors, pel que fa Aquests autors estan presentats en el mateix ordre en quk els esmenta Vallverdu a l'obra citada.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 13 citations exist upstream.