Aquest article estudia els verbs psicològics en la història de l’anglès. Com és ben sabut, moltes de les llengües modernes reanalitzen els objectes experimentadors com a subjectes experimentadors. Analitzo un d’aquests canvis en detall: el canvi en el verb fear des del seu significat original d’‘espantar, fer por’ al de ‘témer’. El motiu del canvi podria ser la desaparició de la marca morfològica del causatiu i un canvi en el conjunt dels verbs lleugers. Encara que els objectes experimentadors es perden de manera constant, mostro que alhora hi ha una renovació incessant a través dels manlleus i mitjançant canvis interns des de sentits d’impacte físic a sentits d’impacte mental. Finalment, analitzo un canvi en què els subjectes experimentadors es reanalitzen com a agents en un Sintagma Veu.
Stored only when both papers are in the corpus — 39 citations exist upstream.
Imported from OpenAlex (CC0) — nothing here is generated.