La Parla dels immigrats andalusos al barri de Sant Andreu

Abstract

Les polítiques de planificació lingüística en les comunitats multilingües sovint pretenen modificar les funcions d'una llengua o d'una varietat i desenvolupar els elements necessaris (és a dir, 1'6s de la gramatica, el vocabulari, i l'ortografia) de manera que una llengua pugui complir un ventall complet de funcions en una societat determinada (Ferguson, 1968).Les polítiques que s'executen per tal d'assolir aquests objectius no solen prendre en consideració els estudis sobre els processos de canvi lingüístic efectuats per un parlant que adopta una llengua diferent.A més de la tria conscient per part d'un parlant d'una altra llengua i dels problemes lingüístics específics d'adquisició que aixo implica, també hi pot haver canvis en la llengua propia del parlant.La direcció d'aquests canvis dependra de les nocions d'identitat de grup i de l'actitud envers les llengües o els codis en qüestió (Giles i Johnson, 1987).Aquest treball investiga els canvis en el barri de Sant Andreu, a Barcelona.S'hi estudien tres variables fonologiques caracteristiques del dialecte andalús: a) l'aspiració, és a dir, l'ús de la [h] o de 0 per a la /s/ a final de síl-laba, 6) el seseo, és a dir, l'ús de la [s] per a la /O/, i c) la iotització, és a dir, 1'6s de la [y] per a la /l/ palatal lateral.Es comparen les dades de tres fonts diferents: les dades recollides pels dialectolegs a Andalusia (Alvar, 1972) i les dades enregistrades en cintes recollides per I'autora, corresponents a dues generacions de parlants a Barcelona, cinc nascuts a Andalusia (Gl) i sis nascuts a Barcelona (G2).L'analisi mostra una evolució dels valors andalusos caracterís-., tics cap als valors estandards.La correlació del moviment envers els valors estandards i altres aspectes com l'adopció del catala formen part del procés d'assimilació o aculturació a l'entorn local.Distingim tres patrons de canvi per a les variables fonologiques que estudiem.L'estudi inclou una introducció a la caracterització de les variacions en el castella de Barcelona, i d'aquesta manera complementa els estudis sociolingüístics del catala.Identifica també una tendkncia general de canvi lingüístic entre els immigrats andalusos cap a un entorn bilingüe.'Aquesta analisi de la parla de les dones andaluses immigrades pretén fer una aportació al tipus de canvi lingüístic que resulta del procés d'assimilació lingiiistica.Malgrat que a Barcelona s'han instal-lat immigrants de tot Espanya, l'influx d'Andalusia ha estat el de més irnporthcia, sobretot durant els anys seixanta i comenqarnent dels setanta (Strubeli i Trueta, 1981; Instituto Nacional de Estadística, 1985).La importincia de la comunitat andalusa, les seves caracteristiques lingüístiques, la seva identitat com a grup i les seves actituds davant la seva cultura d'adopció no poden ser ignorades en les polítiques de planificació lingüística que aspiren a integrar aquest grup immigrat.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 21 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.