Repertori ceràmic a Catalunya en el trànsit del segle VII al VI aC: influències i canvis de caràcter orientalitzant

Abstract

Repertori ceràmic a Catalunya en el trànsit del segle VII al VI aC Infl uències i canvis de caràcter orientalitzant IntroduccióEn el present article es refl exiona sobre els canvis que experimenta el repertori ceràmic del litoral català durant la primera meitat del s.VI aC, una etapa que entenem com una fase avançada de la primera edat del ferro durant la qual s'assisteix a l'aparició de certes produccions de caràcter orientalitzant que evidencien l'assimilació, adaptació i còpia dels conceptes morfològics dels recipients importats però probablement també la reinterpretació de diversos aspectes ideològics de procedència mediterrània.Un nou repertori ceràmic que es manifesta com a conseqüència de l'aparició de tota una sèrie de tipus indígenes elaborats a mà que fusionen elements autòctons amb solucions exògenes (que hem d'entendre com a derivacions i reinterpretacions dels prototipus importats) i per la distribució de recipients tipològi-Le ceramiche della prima età del Ferro in Catalogna vedono diverse modifi che formali che si atribuiscono ai contatti con i fenici.Queste varizione, riproducono e reinterpretano forme della tradizione fenicio-occidentale ed altre produzione mediterranee, modifi cando alcune delle parti ed adattando alle possibilità degli artiggiani locali le mode esterne.Il laboro cerca di raccogliere il problema del concetto che supponne imitare nella Catalogna della prima età del Ferro, con la voluntà di avvicinarci alla realtà cognitiva che porta all'assimilazione, o no, dell'immaginario orientalizzante.Parole chiave: Prima Età del Ferro, Fenici, reinterpretazione, imitazione, orientalizzante cament fenicis però de múltiples provinences indeterminades (que hem d'entendre com a imitacions a torn que no sabem si es continuen fabricant al Cercle de l'Estret, al sud-est peninsular, o si bé en algun cas es podria tractar ja de l'aparició de les primeres produccions a torn de la zona catalana).Des del nostre punt de vista, aquests canvis en el repertori ceràmic es deuen al procés de transformació de la dinàmica social de la comunitat indígena, resultat de la posada en marxa d'una economia de béns de prestigi arran de la irrupció del comerç fenici al litoral català des de mitjan segle VII aC.Però parlar de factor fenici a qualsevol punt de la Mediterrània planteja, en primer lloc, un problema de comprensió de les relacions comercials i de la dimensió de la resposta indígena a aquests contactes.En territori català, aquest fenomen comercial es dedueix sobretot de la importació de vi i oli en grans Les ceràmiques de la primera edat del ferro a Catalunya observen una sèrie de canvis que s'atribueixen als contactes comercials fenicis.Aquestes variacions reprodueixen i reinterpreten principalment formes de la tradició fenícia occidental i altres produccions mediterrànies, en modifi quen algunes de les parts i adapten a les possibilitats dels artesans locals els gustos forans.El nostre treball intenta recollir la problemàtica que suposa "imitar" en la Catalunya de la primera edat del ferro, amb la voluntat d'aproximar-nos a la realitat cognitiva que va conduir, a l'assimilació, o no, de l'imaginari orientalitzant.Paraules clau: primera edat del ferro, fenicis, reinterpretació, imitació, orientalitzant. 5Pàgs. 247-271 248 recipients, una fórmula que al sud de la península acostuma a precedir el comerç regular pròpiament dit del segle VII aC (AUBET 1993).Al nord-est peninsular la repercussió dels contactes no va conduir al desenvolupament urbanístic i a la ràpida modifi cació de les estructures productives dels poblats, com sí que va succeir en les regions colonitzades d'Eivissa o del sud-est peninsular.Es proposa, en canvi, en el present article, la importància d'aquests intercanvis en la modifi cació de l'estructura social i en els gustos artístics com s'intueix a partir d'una clara infl uència sobre els models ceràmics locals.Aquesta infl uència es va traduir mitjançant les formes, els tipus de nanses, els motius decoratius, les funcionalitats... però la modifi cació i la creació d'un nou repertori ceràmic implica un procés complex que aquí intentem sintetitzar i interpretar.La distribució de ceràmica fenícia al nord-est peninsular fou prou intensa com per assentar uns patrons morfològics ben defi nits sobre els recipients a torn de posterior producció local.Per tant, el comerç fenici suposa per a les comunitats indígenes una experiència fonamental, resultat de la introducció i la difusió del torn de terrissaire. 1 És fàcil creure que les àrees costaneres amb activitats d'intercanvi, en contacte directe amb el comerç mediterrani, deurien iniciar-se en unes pràctiques de mercat que a la llarga acabarien requerint una producció ceràmica industrial i especialitzada fabricada a torn que permetés donar sortida als productes generats per una economia excedentària.El problema actual radica en defi nir en quin moment cronològic del segle VI aC es va assolir, per part de les comunitats indígenes, aquesta innovació tecnològica.No obstant això, no ens podem deixar portar per la nostra visió moderna de la societat humana, en la que veiem al món civilitzat, altament tecnifi cat, enfront d'un món indígena en un estadi pre-industrial, ja que el desenvolupament tecnològic dels "colonitzadors antics" no deuria ser tan distant en relació amb els "indígenes antics" com en l'època moderna o contemporània (REMESAL 1991: 12; RUIZ 1997: 54).Per tant, ens trobem davant d'un fenomen de contactes basat en la interacció cultural que deuria comportar una reinterpretació indígena d'aspectes materials i ideològics, més que no pas una simple imitació passiva dels models exògens (SARDÀ 2004). Notes historiogràfi ques: de Bosch-Gimpera als nostres diesEl tema de les imitacions té una llarga tradició en la bibliografi a peninsular, però la manera com s'ha tractat no presenta una línia evolutiva contínua.Principalment, les imitacions s'han acceptat com a tals sense una voluntat de visió global, i s'ha reconegut les imitacions dels diferents jaciments com a imitacions de formes "clàssiques", que corresponen a formes gregues (BOSCH GIMPERA 1913;BRIESE i DOCTER 1998;

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 16 citations exist upstream.