El complement indirecte; l'alternança datiu/acusatiu

Abstract

Aquest article estudia el regim verbal d'una serie de verbs en que es produeix una alternanca entre la funcio de complement indirecte, que es l'originaria, i la de complement directe, que es la innovadora. L'analisi, centrat en els verbs agentius (pegar, pagar, escriure, trucar, xiular, etc.), preten fer veure que la manca d'un estudi sistematic, tant des d'un punt de vista sintactic com dialectal, ha comportat que l'obra gramatical de referencia, aixo es, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, i els diferents tractats gramaticals que en parlen presenten solucions poc homogenies. En aquest sentit, aquest treball estudia el conjunt dels verbs afectats analitzant-los i classificant-los sintacticament, i posa de manifest les tendencies dialectals. Aixi mateix, explica els factors que han afavorit aquestes alternances. Tot plegat contribueix a aclarir el tema abordat i pot esdevenir un punt de referencia per a l'avaluacio i revisio de la normativa sintactica.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 25 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.