Ritmo clásico, danza y música en el Noucentisme catalán

Abstract

En les dues primeres decades del segle xx un gran nombre d'artistes plastics del Noucentisme catala van introduir en les seves obres les idees de classicisme i mediterraneitat proposades per aquest moviment per mitja d'un estil imbuit del postimpressionisme i el retour a l'ordre frances. Artistes i teorics essencials del Noucentisme van ser Eugeni d'Ors, Josep Maria Junoy, Joaquim Torres Garcia o Joan Llongueras, entre d'altres. Les seves idees d'enaltiment del que es classic i mediterrani van implicar tambe considerar la dansa hel·lenica com a model plastic i ritmic, a partir de les teories de Dalcroze. Les representa- cions iconografiques van plasmar aquest marc estetic de recuperacio de la musica, la dansa i els instruments de l'antiguitat seguint diferents models iconografics. Per al filosof i critic Eugeni d'Ors, la renovacio de la societat catalana a l'inici del segle xx s'havia de dur a terme mitjancant un proces unitari de modernitzacio que va anomenar Noucentisme, simbol de renovacio artistica i social basada en un nou classi- cisme. El terme va apareixer per primera vegada en el Glosari de Xenius (Eugeni d'Ors) el 1906. La confrontacio estetica Modernisme-Noucentisme va constituir per a D'Ors i els noucentistes una questio teorica de gran importancia. Per D'Ors, el Modernisme era romantic i irracional, i estava carregat d'emotivitat. Es va establir un sistema de categoritzacions de valors antitetics —localisme-imperialisme, nord - claredat mediterrania, classicisme-romanticisme, naturalisme-idealisme, sentimentalisme-intel·ligencia— basat en els pressuposits de l'Ecole Romaine i L'Esprit Nouveau franceses. La divisio entre les arts proposada pels intel·lectuals noucentistes va atorgar a la musica un lloc preeminent. Per mitja del Glosari i les critiques en diaris i revistes, es troben judicis estetics sobre uns compositors determinats, si be el que es fonamental del discurs sobre la musica es deu principalment a l'adscripcio de valors i nocions musicals a determinats trets del classicisme. Hi ha una associacio de la qualitat estructural i arquitectonica del que es classic amb la nocio de «contrapunt» que, amb tot, es va usar per referir-se a pintors. Es el pol oposat de l'impressionisme, associat amb el segle xix i amb Wagner i amb artistes espanyols del modernisme: Anglada Camarasa i Mir. En aquesta comunicacio comparare les idees que van exposar els teorics noucentistes en els textos i publicacions principals —La Veu de Catalunya, Almanach dels noucentistes, La Revista…— amb la representacio visual de la musica i la dansa, la seva significacio plastica, especialment al·legorica, i amb els models iconografics que s'hi utilitzen, analitzats per mitja de les principals obres d'artistes plastics del Noucentisme: teles, frescos, cicles pictorics, dibuix, revistes i il·lustracions de Sunyer, Picasso, Dali, Viladrich i Torres Garcia, entre d'altres.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 11 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.