No open-access location is known for this record yet.
No open-access location is known for this record yet.
Els apropaments sociolbgics, materialistes i idealistes no permeten adonar-se, en la seva totalitat, dels significats que l'art ((primitiu)) ha tingut i té a la societat occidental del segle xx.Investigar el paper que tenen els ((usuaris)) d'art ((primitiu)) permet reconeixer el seu paper protagonista en la creació de nous atributs i significats per a aquest tipus &art a la societat contemporania.Sociological approaches, both materialist and idealist, do not permit a full awareness of the meanings held by ccprimitive)) art in Western society in the course of the 20th century.Investigating the role of the ccusers,, of ccprimitive), art allows us to recognize their protagonism in the creation of new attributes and meanings for this type of art in contemporary society. IntroduccióEls apropaments materialistes o sociolbgics a l'estudi de l'art i l'estetica es poden definir com aquells que consideren que l'art i la cultura s'han d'estudiar i entendre en el context físic, polític,econbmic i social en que tenen lloc, tenint en compte que el mateix context té un impacte causal important en I'existencia i el manteniment de la dita cultura.Els apropaments poden ser considerats de moltes maneres, des d'una aproximació moderada fins a una d'extrema.Per exemple, el context material i social es pot considerar responsable del sorgiment i de la persistencia de moviments i de judicis estetics i artístics en la seva totalitat, parcialment o minimament.Tanmateix, el pÚblic s'ha vist atret per un apropament de tipus sociolbgic pel que fa a l'estudi de l'art, l'estetica i la cultura a causa del fet que és molt difícil veure com les idees, almenys quan es mantenen de manera generalitzada, poden originar i guanyar acceptació sense arribar a tenir una sblida connexió amb el context econbmic, social i físic.La principal alternativa a un apropament sociolbgic a aquests temes és l'ccidealisme)).L'idealisme també es presenta de moltes maneres, una forma extrema del qual és la noció que considera que els judicis i gustos artístics/est?tics són sui generis, sense causes o, almenys, sense causes externes a l'individu.Una altra versió manté que els judicis estetics, o alguns dels seus companents centrals, són atemporals i, per tant, inalterables.Una forma menys extrema d'idealisme manté que les idees generen idees sense la intervenció causal i sense el suport d'un context materialista; així, en discussions sobre l'art del segle XX, es considera que el gust occidental per l'art (tribal) ((primitiu)), sorgit en aquest segle mateix, és un resultat de l'afinitat moderna a l'ccabstracciów que, en si mateixa, és un resultat de l'afició contempor&nia a ((maneres conceptuals)) d'imaginar (vegeu William Rubin.Primitivism in 2 0 t h C e n t u y Art: Affinity of the Tribal and the Modern.New York, 1984).L'apropament sociolbgic no és, o no hauria de ser, u n article de fe; els sociblegs solament poden validar, de fet, el seu apropament demostrant com certs corrents estktics o artístics es poden explicar millor d'aquesta manera i no tant com el resultat d'un dels diversos apropaments associats amb l'ccidealisme)).Tanmateix, l'enfocament en el mode de producció, considerat com el context material més important que els sociblegs seguidors de Marx han estudiat, ha produi't resultats limitats.Els sociblegs, per tant, no han estat capaqos d'explicar en la seva totalitat alguns dels desenvolupaments més iniportants de l'art occidental del segle XX com, per exemple, l'atracció que el públic sent per l'art abstracte, el descens d'una tendkncia en els adults a voler exhibir els seus retrats pintats o per que els artefactes considerats cctribalsn es van comenqar a exposar i a valorar com a peces d'art.El meu parer sobre aquest problema no esti relacionat amb apropaments de tipus materialista o sociolbgic sinó amb la versió específica del materialisme que ha prevalgut; en aquest sentit, u n context material alternatiu a les explicacions nascudes arran del 'mode de producció' 6s el 'mode d'habitatge' -la casa i el context del seu vei'nat.Per entendre la popularitat d'algu~is dels principals corrents del segle XX en qiiestions de gust artístic, cal considerar l'art en el context en quP es va exposar per primera vegada i en quin context es va comprar en primera instincia -1'habitatge particular.Després de tot, la majoria dels quadres, en els darrers cent cinquanta anys, els van comprar individus amb la intenció d'exhibir-10s en les seves cases.En aquest sentit, solament després que moltes persones han comprat les obres d'un determinat artista o d'un determinat gknere, és quan aquestes obres comencen a exposar-se en museus.Aixb comporta u n tipus d'apropament de caire materialista/sociolbgic pel que fa a la re-cepci6 de l'art i la cultura.El context material no és, malgrat tot, el famós 'mode de produc-ci6' sinó el 'mode d'habitatge'.No solament s'han d'enfocar en el context suburbi de la majoria de la vida moderna sinó, a més, entrar en les llars, considerar una varietat de tendkncies, a més, de la suburbanització i unir l'art i la cultura presents en aquests domicilis amb la vida social i el context del seu vei'nat.He desenvolupat tot aixb en la meva obra Inside Culture (Chicago: University of Chicago Press, 1993), feta a partir de l'estudi de l'art present en una sPrie de cases que formen part d'una mostra representativa de classes socials en la regió de Nova York.Aquí solament em concentraré en u n gknere artístic -1'art ccprimitiun-, el qual es troba principalment en les cases de persones amb recursos econbmics i n o en les de persones de la classe treballadora.Per quk els occidentals van comencar a veure els objectes cctribals)) com a ccart)) en el segle vint?En la darrera centúrica, els museus etnogrifics conservaven sovint els objectes cctribals)) i els presentaven, en termes darwinians, com a indicadors del nivell tecnolbgic al qual havien arribat les societats que els havien fet.En el passat, aquests objectes o bé s'havien ignorat la majoria de les vegades o bé s'havien vist amb horror com a exemples d'adoració a ídols pagans.* Tot i que els termes cctribal)) i ccprimitiu)) són poc satisfactoris aplicats a l'art, és realment difícil trobar-ne d'altres més satisfactoris per a discutir la recepció d'aquests artefactes en el segle XX a Occident.Utilitzo aquests termes aquí perquk aquest és u n estudi sobre el públic d'art cctribal)) i aquestes són les categories al voltant 1. Vull expressar el meu agrai'ment a Susana Blanco Iglesias per la traducció al castell& d'aquest article.2. Vegeu, per a la histhria general, R. Goldwater.Primitivism i n Modern Art.Cambridge, 1986 ( l a edició 1938); W. Rubin.((Modernist Primitivism: An Introduction)) .A: W. Rubin (ed.).((Primitivism)) in 20th Century Art: Affinity uf the Tribal and the Modern.New York, vol.I, 1984; G. Stocking (ed.) Objects and Others: Essays on Museums and Material Culture.Madison, 1985; M. Ames.Cannibal Tours and Glass Boxes: the Anthropology of Museums.Vancouver, 1992.Sobre la posició de, per exemple, A. Durer i, en general, el Renaixement, vegeu C. Feest.((From North America)).A: W. Rubin
Loading…
Imported from OpenAlex (CC0) — nothing here is generated.