L'urbanisme al Dotzè del Crestià.

Abstract

Aquest article desplega el contingut de la sessió del Seminari de Literatura Medieval i Moderna de la Universitat de Barcelona (19-01-09).Agraeixo les observacions dels assistents, especialment les aportacions de Josep Solervicens a propòsit del tòpic de l'elogi de les ciutats i de Lluís Cifuen-tes sobre la possible font dels conceptes de salubritat colàstica les múltiples facetes de la societat urbana.Gràcies a aquest tractament, molts capítols del Dotzè abandonen l'esperit compilatiu de l'enciclopèdia per acostar-se als tractats sorgits en l'ambient dels comuns d'Itàlia, que fan propostes d'intervenció política en un context de notable autonomia de govern.Podríem dir ben bé que el Dotzè era, per al lector de les acaballes del XIV, una enciclopèdia en moviment, en construcció, ben diferent dels monuments del segle XIII (com ara els de Vicenç de Beauvais, Tomàs de Cantimpré o Bartomeu l' Anglès), que no es proposaven d'interpretar la societat urbana i que, per tant, no aspiraven a modifi car-la. Els estudis sobre les idees urbanístiques d'EiximenisEl pioner en l'estudi de les refl exions urbanístiques del Dotzè va ser Josep Puig i Cadafalch (1936), en un treball que repassa la disposició urbanística de les ciutats medievals, amb orígens antics o bé creades ex novo, com és el cas de les bastides del Migdia de França, construïdes per ordenar els assentaments de població, 2 i d'algunes poblacions dels territoris guanyats per la Corona catalanoaragonesa a les Balears i a València (Sa Pobla o Vila-real).Destaca que les aportacions d'Eiximenis sobre urbanisme tenen a l'origen una font remota: «el que dixeren els grecs fi losofs».Aquesta observació s'adiu amb el costum urbana del Dotzè.Compto aprofundir en aquestes qüestions a la meva tesi en curs. 1. Entenc «comentari aristotèlic» en un sentit ampli, que inclou obres com ara el De regimine principum de Gil de Roma, font segura d'alguns blocs de capítols del Dotzè, i les traduccions franceses de la Política i l'Ètica d'Aristòtil de Nicolau Oresme, les glosses de les quals són una possible font que convé estudiar.2. Pel que fa a les bastides, Dubourg (2002) fa un esforç notable per caracteritzar les diferents tipologies que presenten aquests inseriments urbans, amb profusió de fotografi es aèries.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 2 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.