No open-access location is known for this record yet.
No open-access location is known for this record yet.
La tesi agafa la vessant normalment privada de l'apreciacio musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant nomes analitzada des de la seva vessant estetica, com a objecte d'estudi sociologic, utilitzant eines sociologiques per descobrir les logiques col·lectiva, compartida i simbolica de la formacio de les zones aparentment mes privades d'experiencia. L'aproximacio a l'estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la musica intenta participar en els debats actuals en aquestes arees desenvolupant una aproximacio teorica original a la produccio cultural que, a traves d'una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensio de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporania. Hi ha diverses arees on la tesis intenta utilitzar la recerca empirica per avaluar diferents aproximacions academiques a l'estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjancant la reivindicacio d'elements com l'analisi de les homologies', les objectives i els circuits integrals, arraconats darrerament per conceptes com practica significativa i la nocio post-moderna del discurs flotant i lliure. La tesis combina diferents aportacions sociologiques per elaborar una aproximacio analitica que ajudi a entendre l'objecte d'estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d'experiencia juvenils i d'analisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anonims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s'utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la nocio d'homologia ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relacio a la seva complexa localitzacio en jerarquies socials mes amplies i en els camp d'avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot aixo de manera flexible, s'utilitza la nocio d'imbricacio, que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, pero que estan en ple funcionament a traves d'un conjunt de formes i practiques simboliques que no poden ser enteses, en darrera instancia, independentment d'una perspectiva social i historica mes amplia, que es la que les permet situar correctament. En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjancant la utilitzacio de les eines d'analisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una analisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribucio original als debats actuals en el camp. A les conclusions s'identifiquen algunes tendencies d'associacio entre origens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions son multiformes i presenten diverses variants i opcions, aixi com diferents relacions en relacio a l'organitzacio interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes periferies minoritaries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d'autonomia i els espais de dependencia. En el capitol final, se situa la imbricacio de les homologies simboliques en el marc d'una tipificacio mes amplia del canvi social, i d'un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l'extensio de la provocacio i transgressio normativa ha originat amplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s'esdevenen inversions d'estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d'aparent influencia i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s'erosionen en la consciencia les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix proces, el mateix protagonisme en la reproduccio social.
Loading…
Stored only when both papers are in the corpus — 6 citations exist upstream.
Imported from OpenAlex (CC0) — nothing here is generated.