Aquesta tesi tracta de les propietats relacionals de la sintaxi i la semàntica de l'estructura argumental. En especial, estudio la relació entre l'estructura argumental i la descomposició lèxica: defenso que una descomposició mínima dels elements lèxics (e.g., ensellar o trencar) és necessària si es vol donar compte de les seves estructures relacionals complexes. Al capítol primer s'hi proposa la hipòtesi teòrica principal segons la qual hi ha un homomorfisme important entre la sintaxi i la semàntica relacionals de l'estructura argumental. Demostro que a aquesta hipòtesi se li pot donar una base teòrica si i només si es fa la distinció langackeriana següent: el significat és una funció del contingut conceptual i de la construalitat semàntica. En introduir aquesta distinció en el paradigma generativista, argumento que només la construalitat semàntica es codifica de manera transparent a la sintaxi. Poso també especial èmfasi a fer veure que la meva aproximació a l'estudi de l'estructura argumental participa tant de la teoria sintàctica de Hale i Keyser (1998, 1999a) com de la teoria semàntica de Mateu (1999). Al capítol segon s'hi analitzen les propietats relacionals de la sintaxi i la semàntica dels verbs inacusatius i inergatius. Exemplifico la meva anàlisi de la 'inacusativitat' amb l'estudi de dos casos diferents: en primer lloc, faig una explicació formal dels aspectes semàntics relacionals que determinen la selecció d'auxiliar en llengües com l'italià i el francès; en segon lloc, defenso que l'anàlisi de la construcció progressiva implica una estructura inacusativa locativa que domina l'estructura argumental que està lèxicament associada al predicat verbal. Al capítol tercer s'hi estudien les propietats relacionals de la sintaxi i la semàntica de l'anomenada 'elasticitat del significat verbal' (Rappaport Hovav i Levin 1998). Es demostra que la variació lingüística que afecta aquest fenomen està relacionada amb la distinció tipològica de Talmy (1985, 1991, 2000) entre llengües d'emmarcament en el satèl·lit com l'anglès, l'alemany o el neerlandès, i llengües d'emmarcament en el verb com el català, l'espanyol o el francès. S'hi analitzen de manera detallada la sintaxi i la semàntica relacionals de dues construccions que són típiques de les llengües d'emmarcament en el satèl·lit: les construccions de moviment que inclouen un verb de manera de moviment i un trajecte fitat, i les construccions resultatives complexes. Poso especial èmfasi a demostrar per què en català no existeixen aquestes construccions. Faig veure també per què en català no existeixen determinats verbs denominals complexos ni certs casos d'alternances locatives, que són més aviat típics de llengües germàniques com l'alemany o el neerlandès. Al capítol quart s'hi estudia l'anomenada 'restricció d'objecte directe' en les construccions resultatives de l'anglès. Tot i que s'ha posat en dubte aquesta restricció (e.g., vegeu Rappaport Hovav i Levin 2001), faig veure les raons per les quals cal recuperar la validesa d'aquesta restricció. En aquest capítol s'hi analitza també la sintaxi i la semàntica relacionals d'una construcció idiomàtica de l'anglès que té un correlat molt directe amb les construccions resultatives: i.e., la "way-construction". Demostro també per què aquesta construcció no transgredeix la 'restricció d'objecte directe', tot i que ho pugui semblar a primer cop d'ull. Al capítol cinquè s'hi fa un resum força extens de les tesis més rellevants que un hom pot extreure d'aquest treball. Aquestes tesis les exemplifico a partir de l'anàlisi de la sintaxi i la semàntica relacionals d'un dels meus casos d'estudi preferits: el verb climb. Cal advertir que aquest capítol està pensat per a aquell lector (cada vegada més freqüent!) que vol saber amb un cert detall de què tracta la tesi, però que no té temps per a llegir-se-la tota.
Stored only when both papers are in the corpus — 285 citations exist upstream.