El present estudi preten oferir una primera aproximacio al nivell tecnic de la siderurgia protohistorica del nordest peninsular; amb aquest inicial objectiu, sha compilat un conjunt mostral heterogeni tipologica i funcionalment, provinent de diversos establiments i necropolis de dues arees devolucio historica prou diferenciada, la costa central catalana i el delta de lEbre. El comentari de les caracteristiques estructurals i la relacio utilitat espai cronologia ha de possibilitar establir unes inicials hipotesis amb fonamentacio cientifica, on hi puguin relacionar-se els condicionants que defineixen levolucio de la societat iberica des del s. VII a.C. al s. III a.C. en el context geografic. Tot i la limitacio dun conjunt mostral de 107 mostres, sobre 78 objectes diferents, es generen moltes incognites des del punt de vista metallurgic. En el proposit de superar dogmes i suposades certeses sense base previament comprovada, lestudi dels materials planteja dificultats evidents: - la relativa conservacio dobjectes amb mes de dos millenis dantiguitat, dels quals ha desaparegut parcial o totalment el metall original; - la limitacio de lestudi sobre peces dinteres museistic, que no ha possibilitat una mes acurada investigacio individualitzada; - la varietat de mitjans disponibles que, tot i lexcellent equip utilitzat, no compren algunes de les possibilitats dexploracio actualment existents; - la problematica implicita de la correcta interpretacio de rastres de tecniques i procediments no estandaritzats, producte del coneixement empiric i singular dels artesans antics dels quals, amb nivells tecnologics prou diferenciats, ignorem bona part de les seves tecniques. De lestudi del conjunt mostral pot derivar-se que no existeix evolucio lineal de la tecnica siderurgica, essent sincronics materials dantagonica qualitat en el mateix periode i context. Tractaments que, hipoteticament, han estat catalogats com de cronologia posterior son plenament identificats en objectes, possiblement dimportacio, datats en Iberic antic o Preiberic (us de lamines, cementacio, etc.); daltres, teoricament inaudits en un context tecnologic considerat endarrerit, com les tecniques del tremp i el tremp suau, son plenament generalitzades a partir del s. IV a.C. Tanmateix, no sembla possible que es dones una especialitzacio en les diverses fases de la cadena siderurgica, tal i com sevidencia en context centreeuropeu. La manca dorganitzacio social supratribal, evolucio avortada per les tensions territorials del s. III a.C., motiva una siderurgia dautosuficiencia, principalment a la fase final de lIberic Ple, mostrant materials de pobres qualitats metallurgiques evidenciats al conjunt mostra.
Marquès, J. A. I. (2005). Tecnologia del treball del ferro al Nordest peninsular en l'Ibèric Antic i Ple.
Imported from OpenAlex (CC0) — nothing here is generated.