On Resultative Past Participles in Spanish

Abstract

Gran part de la bibliografia teòrica sobre els participis de passat (PPs) del castellà s’ha centrat en les restriccions d’Aktionsarten que tenen en les clàusules absolutes i en les perífrasis verbals. Aquest article s’ocupa de la relació, sovint deixada de banda, entre l’aspecte lèxic i l’aspecte gramatical en la gramàtica dels PPs. D’acord amb Kratzer, Embick, Gehrke, McIntyre i altres autors, distingim els PPs resultatius (PP-R) dels eventius (PP-E) i mostrem que el seu significat és una conseqüència de la interacció dels trets de veu i de perfet. Les diferències en les interpretacions temporals dels PP-R deriven de la manera d’interpretar el perfet (HAVER abstracte) que incorporen. Aquests PPs —que mostrarem que són de naturalesa verbal i no pas adjectival— formen dues classes aspectuals. A més, comparem dues interpretacions del concepte ‘resultat’ i argumentem que fan prediccions diferents respecte a la gramàtica dels PPs: una es basa en la noció de ‘canvi d’estat’ i l’altra en el concepte de ‘perfectivitat’.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 55 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.