No sense la meva música: la música com a fet social

Abstract

Tot reconeixent que la societat no és la mera suma d’individus sinó el resultat d’individus interactuant, i els individus són així mateix el resultat de la seva interacció, l’article pren com a punt de partença la idea que aquesta interacció que ens construeix com a individus es produeix entre d’altres molts recursos mitjançant la música. La importància que té la música a la tasca de fer societat es posa especialment de manifest en el paper que juga en tres paràmetres bàsics de la lògica social: la identitat, l’ordre social i la necessitat de l’intercanvi. Però no és tan sols que la persona sigui incomprensible sense el constant intercanvi amb altres individus; sense moltes de les coses que l’envolten, ontològicament, tampoc podria ésser. I la música, en aquest sentit, en tant que tecnologia, pot arribar a entendre’s així mateix como una veritable extensió del nostre cos (McLuhan).

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 2 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.