Esclaus de les macrodades. O no?

Abstract

En aquest treball es debat la noció de macrodades en relació amb la monetització de les dades personals. Es revisa el que afirmen alguns dels seus defensors i adversaris, segons els quals les macrodades impliquen que «n = totes», en el sentit que ja no és necessari utilitzar mostres atès que disposem de totes les dades, i s'arriba a la conclusió que aquest argument és al mateix temps massa optimista i innecessàriament pessimista. Es presenten una sèrie d'aspectes epistemològics i ètics relacionats amb les repercussions de les macrodades en la nostra percepció, cognició, imparcialitat i privadesa, i també en els deguts processos legals. A continuació l'article examina la idea de la gestió de dades personals centrada en l'usuari, per a esbrinar fins a quin punt aquest tipus de gestió aporta solucions d'alguns dels problemes plantejats per l'enigma de les macrodades. Es presta una atenció especial al principi bàsic de la legislació sobre protecció de dades, concretament el principi de finalitat vinculant. Per acabar, aquest treball vol indagar en la influència que té la política de les macrodades en la persona, la ment i la societat, i preguntar-nos com podem evitar de convertir-nos en esclaus de les macrodades.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 31 citations exist upstream.