Territori i poblament de Cerdanya a l’antiguitat la iberització i romanització de la Vall Cerdana

Abstract

treball “Poblament i territori de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberitzacio i la romanitzacio de la vall cerdana” correspon a l’estudi territorial de la comarca natural i historica de Cerdanya, entenent-la i prenent-la ens les dues vessants, catalana i francesa, des de la primera edat del ferro fins a les acaballes del segle I ane. En aquest sentit, i tot i que l’area d’estudi queda molt ben circumscrita, el treball tambe te implicacions supraterritorials que abasten bona part dels Pirineus catalans. O sigui el territori que ocupa el poble historic dels Ceretans La recerca s’ha realitzat en dues direccions ben definides. D’una banda, s’ha procedit al buidatge de tota la documentacio d’aquest periode que ens pogues donar dades de caracter historic. Basicament hem fet el buidatge de les fonts literaries que mencionen algun aspecte dels ceretans, i el buidatge dels jaciments arqueologics coneguts de la comarca; pero tambe de dos altres tipus de dades que per les seves caracteristiques, podien ajudar-nos en les nostres interpretacions: el buidatge de les inscripcions iberiques en roca de Cerdanya, i el buidatge dels estudis paleoambientals dels Pirineus Orientals. D’altra banda, la segona esfera d’analisi ha estat la recerca efectuada a partir del treball continuat en diferents jaciments arqueologics de la comarca. Un primer assentament es el Castellot de Bolvir, ubicat a la part central de la vall cerdana, en una petita elevacio d’immillorables condicions estrategiques. Es tracta d’un enclavament amb precedents en el Bronze Final-Primer Ferro, pero que a principis del segle IV ane s’hi configura un oppidum iberic. Posteriorment, a mitjans de segle II ane s’hi ubicaria un praesidium romanorepublica, amb tot un seguit de reformes estructurals que afectaren sobretot al sistema defensiu i que significaren la creacio de grans edificis polifuncionals. Aquest assentament fou abandonat amb posterioritat a la guerra civil de Cesar i Pompeu, i molt probablement despres de la revolta ceretana dels anys 39-36 ane. Un segon assentament es el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya, ubicat en un pujol a l’inici de la plana cerdana. Es tracta d’un indret que tambe presenta les mateixes fases evolutives que el Castellot pero amb una dimensio funcional mes centrada en el control territorial. Finalment, un ultim jaciment consisteix en les Guilleteres d’All, unes possibles mines auriferes a l’aire lliure d’epoca romana Amb tots aquests elements nosaltres elaborem una tesi segons la qual a Cerdanya s’hauria iniciat un proces d’iberitzacio a partir dels segles V-IV ane, tesi sustentada amb els canvis de les pautes d’ocupacio que es detecten en aquell moment, els augments dels rendiments economics, l’aparicio de les jerarquies socials, o l’aparicio de l’escriptura iberica. Nosaltres creiem que aquest poblament cereta sofriria el sotrac del pas d’Annibal vers Italia, amb elements de destruccio que es perceben en el propi territori. Finalment, i ja sota domini roma, a partir del segle II ane els ceretans iniciarien un proces d’integracio i assimilacio que els conduiria a la definitiva romanitzacio. En aquest proces hi tindria un paper importantissim el desenvolupat per l’exercit roma, sobretot pel que fa a l’explotacio del territori i al control de la via de comunicacio que significava l’eix Segre-Tet The work Population and Landscape of Cerdagne in the Antiquity. The Iberization and Romanization of the cerdan valley corresponds to the study of natural and historic region of Cerdagne, understanding and taking it on both sides, Catalan and French, from the early Iron Age to the end of the first century BC. In this regard, although the study area is well circumscribed, the work also has implications beyond the valley, covering much of the Catalan Pyrenees. Thisis the territory occupied by the historical people of Ceretans. The research has been done in two different ways. On one hand, we proceeded to analyse all the documents of this period we could give historical data. Basically, we did the analysis of all literary sources mentioning any aspect of Ceretans, and compiled the known archaeological sites in the region; but we also analyzed two other types of data that could help us in our interpretations: the compiled of the Iberian inscriptions on rock from Cerdagne, and the analysis of paleoenvironmental studies of the Eastern Pyrenees. On the other hand, the second area of research was based on the work ongoing in different archaeological sites in the region. The first is the archeological site of Castellot de Bolvir, located in the middle of the Cerdan valley, in a tiny hill with very good strategical conditions. It consists in an settlement with precedents in the Iron Age, but in which was founded an Iberian oppidum in the beginning of the fourth century BC. Later, in the middle of the second century BC, the site is transformed in a republican praesidium, with several structural changes that affected especially the defensive system, and the creation of large multifunctional buildings. This settlement was abandoned after the civil war between Caesar and Pompey, and probably after Ceretan uprising of 39-36 BC. A second settlement, Tossal de Baltarga of Bellver de Cerdanya, is located in a hill at the beginning of cerdan plane. This place also has the same evolutionary stages that El Castellot, but with a more functional dimension focused in the territorial control. A third archeological site is the the Guilleteres d’All, a possible Roman outdoor goldmines. With all these elements we propose a thesis according to which Cerdagne have begun a process of Iberization (its own etnogenesis) from 5th-4th century BC. This thesis is sustained by the changes in settlement patterns detected at that time, economical increases, the emergence of social hierarchies, and the appearance of Iberian writing. We consider that this Ceretan population suffers the shock of Hannibal's journey, with elements of destruction that are perceived in the own territory. Finally, already under Roman rule, from the second century BC Ceretans initiate a process of integration and assimilation that lead to the final romanization. In this process the Roman army would developed an important role, especially regarding the exploitation of the territory resources, and the control of the points of communication of the axis Segre-Tet.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 10 citations exist upstream.