Alfonso the Magnanimous and Jan van Eyck. Flemish Painting and Tapestries in the Court of the King of Aragon

Abstract

Alfons el Magnànim va tenir en el seu poder almenys un parell d’obres seves, segons ens ho expliquen les fonts. Aquesta apreciació particular del gran mestre flamenc s’inscriu naturalment dins d’un fenomen més general, com ara el de l’emulació, per part de tantes corts règies o principesques europees, del model de mecenatge i dels ideals culturals dels reis i els prínceps de la casa de Valois, incloent-hi, per descomptat, la branca dels ducs de Borgonya. Aquesta orientació comportava, entre d’altres, el consum d’objectes artístics i sumptuaris francoflamencs o flamencs. Seguint la mateixa pauta, Alfons va invertir grans sumes en l’adquisició de tapissos d’haute lisse, un dels gèneres pictòrics que millor expressaven els ideals de magnificència i esplendor que convenen al príncep. En aquest article es proposa una nova lectura conjunta de les diferents fonts documentals i crítiques que ens parlen d’aquest tipus de consum per part del rei Alfons el Magnànim.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 5 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.