Mediatització i mítings durant la campanya a les eleccions autonòmiques valencianes de 2019: entre la «lògica mediàtica» i la «lògica política»

Abstract

Aquest article pretén analitzar com es desenvolupen els mítings electorals en un període d'intensa mediatització, en el qual els mitjans de comunicació i els polítics s'influeixen mútuament. Amb aquest objectiu, prenem com a referència les eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana celebrades l'abril de 2019, que van coincidir per primera vegada amb unes eleccions generals, de manera que la campanya va adquirir més rellevància que en cites electorals anteriors. En aquest context, ens centrem en conèixer com es van dissenyar aquests mítings i quin impacte van tenir tant en les xarxes socials com en la televisió. Les dades es van obtenir mitjançant una anàlisi observacional de tipus qualitatiu dels mítings centrals dels principals partits concurrents als comicis (PP, PSPV-PSOE, Compromís, Ciudadanos, Unides Podem i Vox), que es va combinar amb una metodologia quantitativa per a l'anàlisi de contingut de les diferents publicacionsque els partits esmentats i els seus líders van pujar als seus comptes oficials de Facebook i Twitter sobre aquests mítings, i amb l'estudi de la cobertura que la televisió pública valenciana, À Punt, en va oferir en els seus informatius. Els resultats indiquen, d'una banda, que els mítings electorals continuen sent esdeveniments molt ritualitzats que els partits polítics dissenyen pensant en com es difondran en un sistema mediàtic que ha canviat, s'ha fragmentat i diversificat, i en què les xarxes socials estan adquirint cada vegada més importància. D’altra banda, la investigació apunta al fet que la informació sobre els mítings està, en part, encara controlada pels subjectes polítics. Una circumstància habitual en les campanyes electorals espanyoles.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 10 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.