El foment i l’oferta activa de la llengua catalana enfront de la precarietat de l’ús de les llengües cooficials a l’Administració de justícia

Abstract

En el model plurilingüe que deriva de la Constitució, la declaració d’oficialitat d’una llengua suposa el seu reconeixement per part de tots els poders públics com a mitjà de comunicació entre ells i la ciutadania, amb plena validesa i eficàcia. Tanmateix, l’abast de l’oficialitat a l’àmbit de l’Administració de justícia presenta singularitats importants a causa, sobretot, de la configuració unitària i centralitzada del poder judicial i de la interpretació restrictiva que fa el Tribunal Constitucional de la regulació lingüística a l’àmbit de la justícia. Existeixen causes estructurals que afecten a la precarietat de l’ús de les llengües pròpies cooficials davant la Administració de justícia, com la resistència de la carrera judicial, la formació majoritàriament en llengua castellana en els graus en Dret de les universitats del domini lingüístic català o la manca de textos normatius o terminologia jurídica en català. En aquest estudi es presenta la iniciativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per fomentar l’ús català en l’àmbit judicial. Tot i que encara no es poden valorar els seus efectes, aquesta és una bona oportunitat per facilitar una millora significativa dels drets lingüístics i també un canvi de mentalitat de la judicatura.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 2 citations exist upstream.