Une législation suisse glottophile ? Entre territorialité et liberté, pragmatisme et indifférence : un plurilinguisme à géométrie très variable

Abstract

A diferència d'altres Estats oficialment multilingües, Suïssa sol considerar-se un país glotòfil, on les minories lingüístiques tenen poques queixes. El seu èxit sol atribuir-se al principi de territorialitat (una llengua oficial per territori), però el principi de personalitat (lliure elecció per la ciutadania de la llengua en les comunicacions administratives) també és important en els cantons bi/plurilingües, pel que sembla una territorialitat diferenciada. El marc jurídic es basa en la cooperació entre els cantons, que regulen les qüestions lingüístiques pròpies, i l'Estat federal. L'oficialització de les tres llengües principals (alemany, francès i italià) s'ha completat recentment amb la del romanx, una llengua vulnerable des del punt de vista demogràfic. Alhora, els dialectes suís-alemanys han estat molt vius, malgrat que són absents dels textos constitucionals. Tot i això, cal desconfiar de l'acceptació total d'aquesta imatge idealitzada de Suïssa, quan els interessos legislatius semblen indiferents a les llengües d'immigració i, a més, no atorguen reconeixement al francoprovençal. Aquesta llengua romanç que encara es parla en algunes parts de la Suïssa francòfona no està protegida per cap política destinada a garantir-ne la supervivència. Aquest article vol reflexionar sobre l'aplicabilitat de la noció de glotofília a Suïssa centrant-se en els textos que constitueixen l'arquitectura de la legislació lingüística del país.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 4 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.