Desenvolupament personal per a un envelliment satisfactori: el paper de la comunicaci�

Abstract

Els elements amb els quals hem construït el nostre propi model d'envelliment satisfactori centrat en la comunicació (vegeu Bieman-Copland et al. 1998) s'inspiren en treballs anteriors que suggereixen que la inversió personal en la creació d'un «clima de comunicació intergeneracional» òptim és necessària per aconseguir aquesta preuada situació (Giles 2011).Ampliant ara aquesta posició amb almenys set components més, nosaltres proposem que l'envelliment satisfactori depèn en part de la capacitat de: Evitar enèrgicament l'expressió pública (verbal i escrita) d'autocategoritzacions basades en l'edat potencialment perjudicials, com ara no atribuir a l'edat en si, o excusarse per mitjà d'aquesta, un esdeveniment passat o futur («Els anys em pesen» o «Ja no tinc edat per fer això!»; vegeu Ryan et al. 2002). Expressar un mateix optimisme, emocions i sentiments positius sobre el procés d'envelliment. No cooperar en la categorització dels altres basada en l'edat, que fa que se sentin vulnerables per la seva edat (per exemple, amb comentaris edatistes -és a dir, basats en estereotips per raó d'edat-dirigits als altres en els seus aniversaris). Assumir i respectar les característiques i necessitats personals dels altres sense tractar-los com una categoria social (vegeu Hummert 2012). Gestionar amb èxit (per exemple, mitjançant l'humor) el fet inevitable de ser objecte i destinatari de comentaris i actituds edatistes (per exemple, comentaris condescendents). Comprendre i qüestionar els mitjans de comunicació per combatre-hi els estereotips basats en l'edat en aquests mitjans (no ser presa fàcil dels anuncis de cosmètics que desafien, redueixen i neguen l'edat). Planificar, mitjançant un enfocament basat en la comunicació (amb familiars, amics i les pròpies xarxes socials) les necessitats potencials d'assistència en la vellesa d'un mateix i dels altres (Afifi i Morse 2009), sense excloure la qüestió de la mort.Tot i que les limitacions d'espai ens impedeixen estendre'ns en tots els conceptes descrits, el nostre missatge és que hem de construir, mantenir i redefinir climes comunicatius que propiciïn, mitjançant la collaboració, aquest clima acumulatiu.A més, la idea seria fer-ho d'una manera que, malauradament, no és habitual.Així, cada fase de la vida pot convertir-se en un desafiament absorbent i fascinant.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 2 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.