La stanza di Giorgio Manganelli

Abstract

L'antipatia de Giorgio Manganelli cap al concepte d'autoria estava lligada a un ideal polimòrfic i iridescent d'individualitat, a una crítica del "jo" entès com una estructura estable, recognoscible i representable. Les seves concepcions filosòfiques ho van portar a considerar l'art com un procés impersonal. El psicoanalista Ernst Bernhard li havia ensenyat que l'espai de la memòria pot expandir-se més enllà del conjunt de memòries de l'individu, per a incloure diferents règims d'objectes com el món animal, vegetal i mineral. Manganelli va utilitzar l'escriptura per a entrar en aquest llarg repertori de variacions. Una de les seves imatges preferides era la de l'home que es transforma en un tinter i submergeix la seva ploma en si mateix per escriure, gairebé transformant-se en elles.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 1 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.