La construcció de desigualtats en espais bilingües: l’ensenyament del català a dones immigrants

Abstract

Generalment s’espera que els immigrants aprenguin i utilitzin la llengua legítima com una forma pràctica d’accedir als serveis socials i a un lloc de feina. Aquest argument crea una connexió hipotètica entre els règims lingüístics establerts i la integració social i econòmica. Tot i que no es defineix explícitament, aquesta connexió implica que la integració és un procés unilateral que hauria de dur a terme la població immigrant a través de l’adquisició de la llengua. Tanmateix, la llengua és un capital simbòlic que també es pot utilitzar com una eina d’apoderament o desapoderament. L’accés a la llengua legítima, la distribució del capital lingüístic i les estratègies de legitimació i deslegitimació en camps específics, com ara el de les escoles d’idiomes per a adults, poden ser un indicador de com es construeixen les desigualtats socials i les jerarquies. En aquest article, em centro en les classes de llengua catalana que reben dones immigrants marroquines en una petita població al nord de Barcelona. Baso la meva anàlisi en un conjunt de dades qualitatives recollides entre el desembre del 2013 i el gener del 2014, i argumento que aquestes classes contradiuen les polítiques públiques que promouen l’ús del català. Això és perquè les habilitats lingüístiques en català que se suposa que s’ensenyen, de fet, estan mal distribuïdes, i majoritàriament es legitima les noves parlants com a parlants d’espanyol en lloc de català.

Cite this work

No public copy is stored for this record, so only the metadata is cited.

Stored only when both papers are in the corpus — 4 citations exist upstream.

Papers that cite the same references — the relational fallback while embeddings are still backfilling.